El càncer no només és una malaltia del cos. Sovint arriba amb por, incertesa, cansament, canvis en la imatge d’un mateix, dificultats per parlar-ne a casa o la sensació que la vida s’ha aturat. Tot això és una resposta comprensible a una situació que no s’ha escollit.
L’acompanyament pot ser durant el diagnòstic, els tractaments, la recuperació, una recaiguda o el final de la vida, i també per a qui cuida: parelles, fills, familiars i cuidadors, que sovint queden en segon pla. Treballem amb ells el que cal dir, com dir-ho i com cuidar-se sense culpa.
La Dolors Zapata té formació específica en psicooncologia (màster per la Universidad Complutense de Madrid) i ha treballat en l’àmbit hospitalari i en entitats d’acompanyament a persones amb càncer. Combina aquesta experiència amb una mirada sistèmica: la malaltia afecta tota la família i tota la família pot ser un recurs.
Aquest acompanyament complementa l’atenció mèdica, no la substitueix. Si estàs en tractament, el teu equip sanitari segueix sent la referència per a tot el que és clínic.
No has de passar per això sol ni sola.